El president de la Federació de Taekwondo de la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Cobos, afronta el nou repte d'afermar la gran gestió esportiva i econòmica que ha posicionat al taekwondo valencià com a referent nacional. Reforçat i mantenint ferm el ‘esperit indomable’ com un dels valors globals d'esta disciplina, concedix una entrevista per a continuar ‘combatent’ pels drets dels esportistes i els clubs, i liderant la lluita contra la corrupció en el taekwondo.
Juan Carlos Cobos recupera les seues funcions com a president de la Federació de Taekwondo de la Comunitat Valenciana. Després d'uns mesos apartat de la seua activitat federativa, el màxim mandatari del taekwondo valencià continua la seua gestió esportiva avalat pels recents èxits collits pels esportistes valencians en el panorama nacional i internacional, amb un model econòmic referents i amb una reforçada estructura organitzativa que està portant al taekwondo valencià a una de les seues majors etapes daurades en la història.
Resultats esportius, augment en el nombre de llicències, representació internacional dels atletes valencians, creixement exponencial en la gestió esportiva i econòmica. I, a més, liderant la lluita contra la corrupció en l'esport, concretament, en una disciplina com el taekwondo que ha sigut esguitada en els últims anys per esdeveniments extraesportius que transcendixen del tatami.
Reforçat, amb el suport de la seua Junta i la confiança d'esportistes i clubs que, gràcies a la gestió de la FTCV, continuen el seu creixement tant personal com esportiu. Però Juan Carlos Cobos va per més. Perquè, segons afirma, ‘encara queda molt per millorar”. I, a més, confessa: “La direcció del taekwondo nacional necessita un canvi urgent”.
Juan Carlos obri el seu cor com a president. Però també, com a pare d'esportista, com a entrenador i com a gestor esportiu.
Recentment, has torne a exercir les teues funcions com a president de la FTCV, com ha sigut eixe procés de transició a nivell institucional?
Ha sigut un procés profund, però, especialment, interessant. En tindre tot el suport de la Federació de Taekwondo de la Comunitat Valenciana he pogut travessar este moment amb la tranquil·litat i serenitat que este esport ens ha ensenyat. Agraïsc la confiança plena de la Junta. És una satisfacció veure com, durant este procés, la FTCV ha continuat creixent exponencialment en la part econòmica, esportiu i en el nostre model de gestió. Un arreplega el que sembre. I gaudir ara del gran present que travessa el taekwondo valencià és el fruit de tot el treball que realitzem en el passat i continuem realitzant en el present.
I en l'apartat personal com l'has viscut?
En l'aspecte personal també l'he suportat molt bé. Per a qualsevol persona que estima este esport, independentment del càrrec o lloc que ocupe, estar ‘fora del combat’ pot afectar-lo. Però si hi ha alguna cosa que ens ha ensenyat el nostre esport és la perseverança, la constància i el saber esperar el nostre moment. Eixa gestió emocional, que moltes vegades apliquem els entrenadors, és la que ens servix en moments així per a mantindre la calma. D'altra banda, m'ha sorprés el gran afecte que he rebut de moltíssims clubs, d'altres atletes, de diversos esportistes, familiars, entrenadors…Estic molt agraït a la família de taekwondo valencià.
Vas començar el teu camí en el Taekwondo fa més de 40 anys i has passat per diferents etapes com a alumne, entrenador i ara president. Quin moment consideres com el més significatiu en la teua carrera dins d'este esport?
Durant tots estos anys hem viscut diversos moments que són difícils de quedar-se amb alguns. Des de la creació del Open Internacional de la Comunitat Valenciana fa més de 12 anys, el creixement exponencial de la quantitat de llicències de clubs, els molt bons resultats que estem aconseguint. Però, especialment, el creixement d'esportistes de la nostra Comunitat que representen el nostre país a nivell internacional o a nivell olímpic.
Has format a nombrosos esportistes al llarg dels anys. Quins valors personals intentes transmetre als teus alumnes més enllà de la tècnica i la competència?
Humilitat, perseverança i, sobretot, l'esportivitat. Per a mi el més important és que els nostres alumnes puguen créixer a nivell esportiu, però especialment, a nivell personal.
Després de tants anys dedicats al Taekwondo, com ha influït este esport en la teua manera de veure la vida o d'enfrontar desafiaments personals?
Hi ha un dels cinc valors del taekwondo que no molta gent coneix i és una gran inspiració. És l'esperit indomable (Baekjul Boolgool). L'essència d'eixe valor m'ha portat a creure, des de la humilitat, que la Comunitat Valenciana no solament pot ser una potència, sinó que va camí de convertir-se en una federació model en tots els aspectes.
Has aconseguit moltes coses com a formador, directiu i referent, què et continua motivant cada dia per a seguir vinculat al Taekwondo?
Crec que el secret és que el continue vivint com un esportista. Quan es plantegen idees, accions, iniciatives, primer les contemple amb els ulls de l'esportista. Busque eixa projecció. Cada decisió que em toca prendre com a directiu, sempre la medite abans amb la ment de l'esportista. No ho mire com a directiu, sinó des del punt de vista de l'atleta. I a partir d'ací, prenem decisions.
Des de la teua experiència i lideratge en la FTCV, quina és la seua valoració de la gestió del taekwondo nacional en els últims mesos? Què creus que es podria enfortir?
Crec que el més important és que hem de canviar, ja no sols com a representants d'una federació territorial sinó integrants de la família del taekwondo nacional, és la gestió de la federació espanyola. Baix del meu punt de vista, estan fent una gestió nefasta. Independentment dels temes legals, que això ho resoldrà un jutge, crec que hi ha diversos aspectes que devem millor exponencialment. En ser pare d'un esportista, entrenador i, alhora, dirigent d'una federació autonòmica, tinc una visió global de l'actual gestió de la RFET i, sent sincer, no m'agrada les coses que estem veient.
Què tan preocupant en la situació del taekwondo en l'actualitat?
Em preocupa que l'actual president de la RFET i el seu secretari general s'enfronten a un juí penal en el qual se'ls demana més de 10 anys de presó per cinc delictes penals. Em preocupa molt, que altres dirigents es mantinguen passius mentres els pares dels xics i xiques de la seua comunitat autònoma -que representen a Espanya en esdeveniments internacionals com a part de l'equip nacional- es queden sense poder complir el seu somni per falta de diners, emmascarant-ho amb criteris tècnics de la RFET. Em preocupa que les famílies hagen d'endeutar-se per a cobrir eixos gastos.Crec que han de donar explicacions no solament al jutge, sinó a la família del taekwondo nacional sobre estos presumptes delictes abans de presumir de les medalles que corresponen més al mèrit de l'esportista, clubs, federacions territorials, i famílies. Ja que són ells els qui verdaderament ajuden al fet que els esportistes puguen competir en condicions. Em preocupa que, recentment, hagen deixat fora del Campionat del Món a deu esportistes cadets (xiquetes i xiquets de 14 anys) sent campions d'Espanya i havent-se guanyat a pols i amb esforç la seua participació en eixe Mundial com la resta de participants. Presumir d'haver participat en l'Europeu de Poomsae amb 55 esportistes dels quals només a huit la RFET els va costejar els gastos, no és ètic.
Hi ha un món paral·lel al que veiem públicament en el que els esportistes es busquen la vida per a aconseguir l'ajuda de federacions territorials, clubs o familiars per a complir un somni i representar al seu país. Em preocupa que Jesús Tortosa es quedara fora dels Jocs Olímpics de Tòquio per qüestions polítiques com així va reconéixer en un àudio el coordinador dels CAR de la RFET Sr. José Jesús Márquez. Em preocupa que l'atleta més llorejat del taekwondo, Joel González, haja sigut comunicat mitjançant Whatsapp per a notificar-li que finalitzava la seua beca i havia d'abandonar el CAR de Barcelona. On està el reconeixement a estos esportistes que van renunciar a tot per la seua federació i el seu país?. Parlem de noms posicionats en l'oposició de l'actual president en algun moment.
Què creus que hauria de canviar en la gestió del taekwondo nacional?
Crec que ha de canviar, en primer lloc, el més important de tot. La base del taekwondo, de l'esport i, fins i tot, de l'olimpisme. Cal canviar la falta de valors. Ha d'haver-hi un canvi radical en la direcció de la RFET. El taekwondo, els esportistes i les famílies no es mereixen el que tenim. Podem aspirar a més i hi ha gent molt vàlida i preparada. Necessitem que les institucions facen el seu treball i vetlen pel bon funcionament de la federació nacional. Necessitem que la justícia actue amb la màxima contundència i celeritat possible.
Quins aspectes del model nacional creus que haurien de revisar-se per a continuar potenciant el talent des de la base?
L'esport base es finança, fonamentalment, amb l'economia familiar i últimament competir en el taekwondo s'està convertint en un article de luxe. Un pare i una mare fa el que siga per veure realitzat i feliç al seu fill o filla. Després, campionats per a clubs que són maratons en els quals, a més de que els cobren cada vegada més com a inscripció, resulta que en fer el pesatge un dia abans has de sumar-li les estades i manutencions de la família al complet. I ja quan creus que està tot, et trobes amb el cobrament extra d'una entrada per a cada membre de la família que veurà al seu fill/a o germà/a. Què cal fer? Abaratir el cost per a les famílies i multiplicar les participacions, no deixant a cap xiquet/a fora per qüestions econòmiques, i tindrem una base futura d'esportistes enorme en uns anys. I no em val l'excusa que tot val molt i que cada vegada és més car tot. És cert, però es tracta de buscar recursos i fórmules perquè el cost no recaiga en les famílies i esportistes. Hem de prioritzar que cap xiquet es quede fora d'un esdeveniment nacional perquè no el pot pagar, mentres alguns dirigents ostenten grans sous i algunes dietes injustificades.
Les federacions territorials podem jugar un paper molt important en este canvi perquè al final la RFET es nodrix i viu del nostre treball i nosaltres al seu torn del treball dels clubs de la nostra comunitat. La meua amistat personal amb l'actual president de la Federació Gallega ha fet que les dos federacions realitzem col·laboracions durant tot l'any que ens ha permés continuar dominant en els resultats del taekwondo nacional. Crec que el model col·laboratiu entre territorials és el camí a seguir.
Quina valoració fas de la inclusió de la modalitat ITF a la Federació de Taekwondo de la C.V.?
És bastant estranya la situació que s'està vivint al voltant d'esta modalitat. En el passat la modalitat de ITF ja va tindre l'oportunitat d'integrar-se en la nostra federació, però la negativa de la RFET i el seu president va impedir eixa integració de milers d'esportistes que van acabar dispersos o integrats en la Federació de Kick-boxing. No obstant això, en la nostra lluita per la transparència en l'esport i contra la corrupció, ja estem traçant les noves línies per a sol·licitar totes les explicacions legals sobre les decisions d'esta modalitat.
Quina valoració fas de l'últim any per al Taekwondo valencià? Quins objectius s'han marcat per a este 2025?
Este 2025 està sent un any increïble. A nivell esportiu no sols hem continuat dominant en el panorama nacional en categories base com són les cadet i júnior en combat si no que hem aconseguit uns resultats increïbles, triplicant medalles en la modalitat de Poomsae i que ens augura un futur ple d'èxits. Malgrat això, el nostre objectiu per a 2025 és començar a treballar en esportistes per davall de la categoria cadet, buscant una detecció precoç de talents i ajudar a arribar a eixos esportistes júnior a la categoria absoluta de cara a posicionar en els pròxims anys a un esportista de la FTCV en la carrera per uns Jocs Olímpics.
Econòmicament continuem creixent, malgrat les contínues traves. En els últims anys s'ha triplicat el pressupost de la FTCV, la qual cosa ha permés una major inversió a tots els nivells sent actualment la federació que més esportistes tenim en esdeveniments internacionals. Fins i tot s'ha creat un Departament de Comunicació i Màrqueting que s'encarrega de buscar nous patrocinadors per a la FTCV i s'estudien noves fonts d'ingressos que ajuden a créixer als nostres esportistes. A nivell de gestió continuem complint el nostre full de ruta tractant de modernitzar i professionalitzar la nostra federació i clubs.
Cada vegada més esportistes valencians es projecten en el pla internacional. Quin paper juga la federació a acompanyar eixe salt competitiu?”
Com he explicat abans, la FTCV disposa d'ajudes tant públiques per part de la GVA com privades de la FTA que sufraguen els programes de tecnificació esportiva i FER Futur respectivament. Les dos ajudes permeten que la nostra elit esportiva continue creixent i puga participar en esdeveniments tan importants com el Open de Països Baixos G1, Open de Sèrbia G1, President CUP Europea, Open d'Espanya G1 amb gran quantitat de participants. A més d'estos programes, enguany, i fruit del treball de la comissió de seleccions de la FTCV, s'ha creat el programa IMPULS SELECCIÓ que se sufraga amb recursos propis que genera la FTCV i que ajuda en eixes eixides internacionals a categories inferiors i fins i tot possibilita el portar a més esportistes que es quedarien fora a causa del gran nivell de la FTCV dels programes de tecnificació i FER Futur. També i, encara que no és el nostre àmbit d'actuació ja que participen com a equip nacional, s'ajuda cobrint gastos als esportistes de la FTCV convocats per la RFET per a participar en Mundials o Europeus i que han de costejar-se els seus gastos ells mateixos.
El nivell del combat en categories com a cadet i júnior ha sigut molt alt. Quins factors creus que estan impulsant este creixement competitiu a la Comunitat Valenciana?
Hi ha 3 factors claus perquè haja succeït això. El primer és el compromís de l'esportista per a aconseguir l'objectiu. El segon, la preparació i dedicació dels entrenadors que invertixen hores i hores amb els seus alumnes. I, finalment, les famílies que se sacrifiquen per a portar-los als entrenaments i campionats setmana rere setmana. Parlant de la preparació i dedicació dels entrenadors cal fer una menció especial a l'actual director tècnic de Combat Sr. Vicente Conchilla i a l'equip de tècnics principal que conforma el nostre equip tècnic Francisco Martín, David Granjo i Armando Muñoz que porten diversos anys fent un grandíssim treball.
Com veu el nivell del Poomsae i Hapkido? Quins plans existixen per a enfortir estes disciplines i garantir la seua continuïtat?
El nivell del Poomsae en la CV ha pujat moltíssim en este últim any fruit de la bona faena realitzada pel nostre DT José Zafrilla i de l'equip de tècnics. Hem triplicat les medalles en el Campionat d'Espanya i, este mateix any, hem aconseguit dos ors i dos plates en el Campionat d'Europa d'esportistes de la FTCV. Així i tot, el millor està per vindre ja que s'ha posat en marxa un programa per a la detecció de talents en edats primerenques que garantisca la continuïtat de bons resultats en el futur. Respecte al Hapkido, no sols hem aconseguit establir com a fix el Campionat Autonòmic, sinó que hem organitzat seminaris de Hapkido amb més de 100 persones de tot el territori nacional. A més d'això, posarem en marxa un Open Internacional de Hapkido independent del nostre gran Open de la CV a causa del creixent que està tenint est.