Durant quasi tres anys he mantingut silenci públic. No per falta de fets, ni de proves, sinó per responsabilitat institucional. Mentres des de la Federació treballava per a organitzar competicions, sostindre als seus clubs i desenrotllar programes esportius, he hagut d'afrontar una successió constant de denúncies, expedients disciplinaris i campanyes de descrèdit personal i institucional promogudes des de l'entorn federatiu nacional.
La meua obligació com a president ha sigut protegir la Federació i evitar que el taekwondo valencià quedara atrapat en conflictes aliens a l'interés esportiu. He prioritzat l'estabilitat, l'activitat esportiva i la protecció dels esportistes enfront de l'enfrontament mediàtic.
No obstant això, la justícia ja s'ha pronunciat. I quan els tribunals parlen amb claredat, el silenci deixa de ser prudència per a convertir-se en desinformació. Per això considere que els clubs, els esportistes i l'opinió pública tenen dret a conéixer l'ocorregut.
- L'origen: una acusació de frau electoral que mai va existir
Tot va començar amb la filtració interessada d'un informe administratiu elaborat contra l'actual Junta Directiva en el qual s'acusava la Federació de suposat frau electoral.
Eixe document va ser difós públicament abans de qualsevol resolució judicial o disciplinària, provocant un greu mal reputacional immediat. Posteriorment, els òrgans esportius competents van arxivar el procediment al no existir cap irregularitat electoral.
La gravetat d'aquella actuació va ser molt superior a una simple disputa federativa:
- va derivar en la imputació penal del cap dels servicis jurídics de la Direcció General d'Esport,
- i ha donat lloc a procediments penals per injúries, calúmnies i difamació contra persones vinculades a l'oposició federativa.
És a dir, l'acusació que va desencadenar tot el conflicte va ser arxivada perquè no va existir frau electoral.
- Després de les eleccions, el procediment es reactiva
Aproximadament sis mesos després de celebrades les eleccions i amb una Junta Directiva democràticament triada, es va iniciar un nou procediment sancionador vinculat al mateix procés electoral.
Este expedient tenia una circumstància excepcional: no partia de la Junta Electoral federativa —que és l'òrgan competent— sinó que va ser impulsat d'ofici pel mateix cap dels servicis jurídics de la Direcció General d'Esports i contra el criteri de la Junta Electoral federativa després d'una denúncia de membres pròxims al Sr. Castellanos.
La denúncia es dirigia contra el president sortint Sr. Guillermo Gijón, contra mi com a president electe i contra Sr. Eugenio *Granjo membre de la Junta Directiva, precisament la persona que havia iniciat accions judicials contra dirigents federatius nacionals per presumptes delictes de corrupció.
Resulta especialment significatiu que els denunciants estigueren representats pel mateix despatx jurídic que defén al president de la federació nacional en les seues causes penals.
- Una sanció basada en converses privades parcials
El procediment va arribar al Tribunal de l'Esport autonòmic, on inicialment es va plantejar fins i tot la inhabilitació a perpetuïtat dels implicats.
El resultat final va ser cridaner: els meus dos companys van ser exonerats i únicament vaig ser sancionat jo amb un any d'inhabilitació per una suposada infracció molt greu.
La base probatòria consistia en converses privades de missatgeria instantània aportades de manera parcial per persones que ni tan sols formaven part del grup del qual procedien. No existien actes públics, ni resolucions, ni decisions administratives contràries a la normativa electoral. El que sol dir-se “un vestit a mida”.
- La justícia anul·la la sanció
Malgrat recórrer la resolució, vaig haver de complir un any apartat del càrrec per al qual m'havien triat els federats.
Posteriorment, el Jutjat contenciós administratiu núm. 10 de València va estimar el recurs i va declarar que el procediment sancionador va vulnerar les garanties mínimes del dret de defensa arreplegades en l'article 24.2 de la Constitució.
En un llenguatge col·loquial: vaig ser sancionat per fets dels quals no havia sigut acusat i enfront dels quals no vaig poder defendre'm.
La sentència és ferma. Per tant, la inhabilitació queda judicialment desautoritzada i el meu apartament del càrrec va ser improcedent.
- Conseqüències per a la Federació
Durant tota la legislatura la Federació ha hagut de treballar:
- amb expedients disciplinaris oberts,
- sota acusacions públiques infundades,
- i amb el seu president apartat temporalment per una sanció posteriorment anul·lada pels tribunals.
Així i tot, la Federació no es va paralitzar. Les competicions es van organitzar, els programes esportius van continuar i els esportistes van continuar competint i obtenint magnífics resultats. Això ha sigut possible únicament gràcies al treball de l'equip humà de la Federació i dels seus clubs.
- Accions legals
Els fets evidencien alguna cosa més que un conflicte intern: revelen una estratègia continuada de pressió institucional basada en denúncies reiterades que han acabat arxivades o anul·lades judicialment.
Per això, he decidit iniciar accions legals contra tots aquells que van intervindre en la denúncia, la seua tramitació i la resolució administrativa posteriorment anul·lada.
L'objectiu no és la confrontació, sinó el restabliment del mal causat: personal, reputacional i institucional.
Conclusió
El taekwondo valencià no pot estar sotmés a lluites de poder alienes a l'esport. La Federació no pertany a cap dirigent, pertany als seus clubs i als seus esportistes.
A partir d'ara, el meu compromís és clar: garantir estabilitat, defendre la legalitat i protegir els nostres federats perquè mai més una institució esportiva torne a veure's sotmesa a este nivell de conflicte.
La Federació continuarà treballant en el verdaderament important: el desenrotllament esportiu, la formació i el futur del taekwondo en la Comunitat Valenciana.
